En aquest l’edifici funerari on es significa litúrgicament el traspàs entre el corporal i l’immaterial i el trànsit entre la vida i la mort, podem dir que s’entra per la porta i en surts per la llum de la finestra. El trànsit entre la porta i la finestra ha donat peu a aquesta proposta artística, que utilitza la finestra com a metàfora del llindar entre l’interior i l’extern i entre el visible i l’ocult. És l’ull per on visualment interactuem amb la realitat de fora mentre que la llum que entra revela la realitat interior. Dos espais connectats: la nau central i la cripta, i un element, la finestra, que amb la seva presència figurada i simbòlica, vol propiciar reflexions essencials sobre el ser, aparença i la nostra relació amb la realitat.

Translatio (o Traslatio) és una paraula llatina amb diferents accepcions: trasllat, translació, transferència, traducció... Aquesta ambivalència de “traslladar i traduir” ens acosta al nostra actitud davant de la realitat durant el viatge en la vida: cerquem la nostra identitat i les coordenades en un mon ignot. Fem periples multidireccionals d’aproximació de dalt a baix, de dins a fora, del latent a l’aparent... Intentem traduir el què veiem, entendre i orientar-nos. Naveguem per espais de transferència, opcions, direccions i interseccions constants. Aquest recorregut de consciència és un trajecte de circumval·lació al jo per intentar trobar sentit a coses que possiblement no estan al nostre abast. 

CLICK  TO GO VIDEO