Cíclic

(installation)
2001
Museu d’Art de Girona

Aquesta instal·lació fa referència a l'obra sense acabar i al cicle contínuu de la construcció-reconstrucció de la persona. És l'intent suggerir la representació com un procés utilitzant el diàleg entre la metàfora i l'analogia. Contraposant la tradició del mètode amb les noves maneres de generar imatges contemporanies de la realitat que també ens representen.
La instal·lació mostra una projecció d'un vídeo on algú aixeca una paret de maons. La paret arriba a cobrir tota la pantalla.
A l'altra costat de la sala, hi ha projectada una seqüència de 20 imatges generades per un programari que recomposa les distorsions del disc dur Són imatges de desordre però, paradoxalment també està creant un nou ordre. Cada línia, punt i color representa la situació dels documents i programes que s'han utilitzat, per tant cada imatge és el resultat d'un procés i mostra el mètode de treball de cada persona.
La tercera part ens mostra el cos de l'artista donant voltes sobre ell mateix, ocult darrera d'una cortina amb un moviment que fa referència a ball dels Dervixes sufís.
This installation refers to the unfinished work and to the continuous cycle of the construction-rebuilding of the person. It is the attempt to suggest representation as a process using the dialogue between metaphor and analogy. Contradicting the tradition of the method with the new ways of generating contemporary images of reality that also represent us.
The installation shows a projection of a video where someone raises a brick wall. The wall gets to cover the entire screen.
On the other side of the room, a sequence of 20 images generated by a software that restores distortions of the hard disk is projected.
Are images of disorder but, paradoxically,  also are creating a new order. Each line, point and color represents the status of the documents and programs that have been used, so each image is the result of a process and shows the work method of each person.
The third part shows the body of the artist turning around himself, hidden behind a curtain with a movement that refers to the Dervishes of Sufi dance.
Esta instalación hace referencia a la obra sin terminar y al ciclo contínuo de la construcción-reconstrucción de la persona. Es el intento sugerir la representación como un proceso utilizando el diálogo entre la metáfora y la analogía. Contraponiendo la tradición del método con las nuevas maneras de generar imágenes contemporáneas de la realidad que también nos representan.
La instalación muestra una proyección de un vídeo donde alguien levanta una pared de ladrillos. La pared llega a cubrir toda la pantalla.
Al otro lado de la sala, hay proyectada una secuencia de 20 imágenes generadas por un software que recompone las distorsiones del disco duro.
Son imágenes de desorden pero, paradójicamente también está creando un nuevo orden. Cada línea, punto y color representa la situación de los documentos y programas que se han utilizado, por lo tanto cada imagen es el resultado de un proceso y muestra el método de trabajo de cada persona.
La tercera parte nos muestra el cuerpo del artista dando vueltas sobre sí mismo, oculto detrás de una cortina con un movimiento que hace referencia a baile de los derviches sufíes.




                                                                                       




© Gabriel Verderi, 2019. All Rights Reserved